dilluns, 31 de desembre del 2012

El darrer

   Mini-entrada el darrer dia de l´any, o derrê de l´anno, per recordar que la perífrasi estar + gerundi, que fan servir l´italià, el català, i tantes altres llengües romàniques, no existeix en genovès i altres parlars del Nord d´Itàlia. La substitueixen amb la construcció ésser + darrera+ infinitiu: són derê (o aprêuvo) a scrîve= estic escrivint, semblant a la perífrasis francesa (poc habitual) être après + infinitiu.

  i que en català construccions semblants no han assolit el mateix grau de gramaticalització i només han arribat a significar tenir intenció de:

¿Que és aquí que van derrera comprar un ca bo?,

   Perque no se pensassen que anava derrera fer paper


  (exemples mallorquins extrets del Diccionari Alcover-Moll): 


 


diumenge, 23 de desembre del 2012

Confusió

   Invexéndo és un mot molt popular en genovès i si fa no fa significa confusió, agitació. El significat secundari alegria deixa clar que la paraula no té necessàriament una connotació negativa. A més a més és sovint associada amb l´ambient de l´època de l´any en què som actualment, com ens mostra una poesia que podem trobar aquí i que es titula precisament Invexendo de Natale1. Segons Franco Bampi Invexéndo prové del llatí vicenda.

  Però la paraula que ens interessa aquí és garbùggio, que correspon al català garbuix o garbull:

 Da tutto sto garbuggio de'n discorso,o Beppin o ghe capisce na cōsa solo: che o Pinòsso o gh'aiva na famme da moî.
O s'arranca d'inta stacca træ pejje e o-ë ōfre ao Pinòsso.2

Geppetto, che di tutto quel discorso arruffato aveva capito una cosa sola, cioè che il burattino sentiva morirsi dalla gran fame, tirò fuori di tasca tre pere,


  
   No és estrany que en una comèdia "dialectal" com aquesta, amb una trama farcida d´embolics, trobem garbùggio precedit d´una altra paraula de sentit semblant:

 poi me rendiei conto anche de ‘sto pacciugo3!!”(Sbuffa, scrolla nuovamente la testa desolato, ricomincia a controllare i fogli.(..)) “Vedemmo un po’ se sciorte quarche atro garbuggio, de chi’..(..)..quarche atro milione da paga !!” (A buttega de ratelle. Act. III) 

 

                                   **********************


Al voltant de l´etimologia de garbùggio hi ha certa confusió, mai millor dit:

Étymol. et Hist. (..) D'apr. P. Barbier (..), empr. au vénitien garbugio, correspondant à l'ital. garbuglio «tumulte, désordre, confusion» (..) qui est à l'orig. de garbouil, -ouille «querelle» (..) le [y] de grabuge et la grande densité dans le Nord des formes dial. fr. (..) font cependant difficulté. L'ital. garbuglio est prob. déverbal de l'a. ital. garbugliare «embrouiller,bouleverser,troubler» (..), composé de bugliare «s'agiter» (dep. xives.; altération du dial. septentr. boglire pour bollire «bouillir») et d'un 1erélém. qui pourrait être gargagliare «faire du bruit, crier» (dér. de la racine onomat. garg-, cf. gargouiller).
       (http://www.cnrtl.fr/etymologie/grabuge#)


 En tot cas potser és interessant que la parella catalana garbuix/garbull (i la francesa grabuge/garbouil) semblin tenir un paral.lel fonètic en la parella gen.garbùggio/it. garbuglio4, i que la qüestió de la manca del so [y] en venecià no es dóna en genovès.


   

    [ja que hem tornat a fer servir un exemple extret de les Aventures de Pinocchio, recordem aquí altres dos tòcchi de legno famosos i que ens visiten en aquestes dates a Catalunya i Ligúria]




1- En aquesta mateixa web veiem que en genovès la paraula genuïna per Nadal és Dênâ
2- A la versió en dialecte lígur/piemontès la paraula que fa servir el traductor és angavign. En desconeixem l´origen. 
3- La paraula és comú a moltes parles del Nord d´Itàlia: http://www.treccani.it/vocabolario/pacciugo/
4- vegeu el diccionari Alcover-Moll per comprovar la variació diatòpica en l´àmbit català.

dimecres, 12 de desembre del 2012

La tonyina i la violència

   En genovès:
Fâ tanta tònninn-a; Tagliar a pezzi. Uccidere.
  En cata:
Atonyinar: [1915; de tonyina] v tr Apallissar.
 Exemples genovesos:
Gh’ëa in personna o Bey d’Oran/con o Bey de Costantinna,/ ch’ëan vegnùi ch’un gran takan/per voei fâ tanta tonninn-a /di cristien (M. Piaggio 1846. extret de l´article de Fiorenzo Toso Tabarkino,lingua franca)
E chi l'é, che ö l'ha avûo tanta insolenza/De vûei fâ de vosciâ tanta tonninn-a? (Niccolò Bacigalupo, Eneide)
ognidun o l'à comensòu à fâ tanta tonninn-a do seu vexin; co-i cotelli,ma co-i denti e e moæn nùe ascì (Alessandro Guasoni, A tomba de giassa)

   Pel que fa a l´origen del verb i l´expressió Joan Coromines va escriure: donar tonyina, atonyinar: explicable pel fet que les tonyines s´han de rematar a cops, a l´ALMADRAVA, que de fet és l´explicació etimològica d´aquest mot en àrab  (igualment it. far tonnina, "atonyinar") 

  Tot i que sembla clar que al menys en l´origen de l´expressió genovesa (i italiana) hi ha no tant el fet de rematar a cops l´animal (tonno) sinó el procés d´elaboració i conservació; és a dir, el fet de tallar-lo a trossos fins a fer-ne tonninn-a.