dimecres, 10 de juliol de 2013

(Sant) tornem-hi


 Un noi sard de 13 anys va triar fa uns dies la llengua sarda per fer la seva tesina de final de curs i ghe semmo tórna, ja hi tornem a ser, sant tornem-hi: de nou polèmica sobre l´ús dels "dialectes". Quan un lector d´aquest diari, per exemple, declara que é un nostro diritto parlare il sardo non una concessione  i una lectora li replica La legge italiana dice il contrario (..). Il sardo è ammesso nelle scuole proprio dallo Stato Italiano  ens ha vingut al cap la situació política catalana i alguns arguments unionistes.


 En lígur tórna, del verb tornar, vol dir 'de nou', 'un altre cop'. Es pot fer servir també per denotar impaciència davant la repetició d´un fet: Tórna co-in’âtra de teu! 'tornem-hi amb una altra de les teves!', li diu en Franco Bampi al seu interlocutor quan aquest amenaça amb explicar-li, com cada dia, una anècdota; Tórna! diu en G. Marzari quan rep de la seva dona l´enèsim consell/ordre sobre la seva manera de vestir.

  Potser el jove sard fa servir expressions semblants: en sard 'un altre cop' es diu torra, com veiem en aquest diccionari en línia
    tòrra, avb un'àtera borta, (..) beni torra in bratzos mios! (..) nuovaménte, daccapo again
  De fet en aquesta mateixa pàgina veiem que cada cop que cerquem una paraula tenim, a peu de pàgina, les opcions 'tornar (enrera)': torra, i 'cerca de nou': Chirca torra.

diumenge, 7 de juliol de 2013

El President i els bolets

  Fa uns dies el President de la Regione Liguria, Claudio Burlando, va parlar en "dialecte" en un programa d´una televisió local. En aquest fragment del programa, per exemple, va comentar la seva afició pels funzi. Els funzi -que són els 'fongs' però també els 'bolets'- són habituals a la cuina però també apareixen a la fraseologia catalana i lígur: i gondoin e i funzi náscian sensa semenali 'els rucs i els bolets neixen sense (que calgui) sembrar-los' (gondoin vol dir literalment 'condons'. Un altre refrany de significat semblant: a moæ di belinoin a l´é de longo gräia, 'la mare dels rucs està sempre prenyada')

   El President parlant en genovès és una bona notícia (i hauria de ser un signe de normalitat). Només trobem un petit però en el fet que la periodista que escriu el text de la notícia cregui, amb tota la bona intenció, això sí, que ha de justificar l´ús del dialecte genovès: E lo fa parlando in genovese: non lo fa per un nascosto rigurgito leghista, no di certo
 quan la realitat és tan simple com que es tractava d´un programa sobre el dialecte i el sr. Burlando responia a preguntes dels espectadors fetes en dialecte.


  (Un altre fragment del programa a la web lengoaligure)