diumenge, 15 de setembre de 2013

Els paranys (i l´encant) de l´etimologia

   L´expressió catalana i valenciana nou de trinca derivaria, segons l´explicació que en va donar l´etnòleg Joan Amades, i que creiem que és en general acceptada a les terres de parla catalana, d´un joc de pilota. Ho veiem, per exemple, en aquest interessant blog
   Quan vam saber que l´expressió existia també en genovès (nêuvo de trinca), vam pensar: potser som davant d´una connexio exclusiva català-genovès, que podria ser deguda als intercanvis comercials d´altres temps. La segona part d´aquest pensament és possible; la primera, definitivament no. Amb el temps hem arribat a saber que:
  • L´expressió existeix en piemontès. Segons aquest (vell) diccionari, provindria del llatí Truncare
                               
  • Existeix igualment en llombard i vènet. Algun comentari trobat a la xarxa i escrit per parlants d´aquestes llengües vincula la paraula trinca amb el francès trinquer (beure) o el corresponent verb germànic del qual deriva el francès.
  • Pel que llegim aquí, l´ús de l´expressió pertany de fet al lèxic general italià (el diccionari Treccani matisa: diffusa nell’uso di alcune regioni), i el seu origen seria un terme mariner castellà.

dimecres, 11 de setembre de 2013

Esmolem ben bé les eines

   Avui 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, citem una frase de l´himne català per comentar que esmolar es diu en genovès  ammoâ o moâ   

o piggia n'piccòsso ben moòu pe levâghe a scòrsa ("prese subito  l’ascia arrotata per cominciare a levargli la scorza")

 (en piemontès: molé)

dimarts, 3 de setembre de 2013

Actualitzacions (1)

   A mesura que poguem anirem actualitzant alguna de les entrades antigues. Fa un temps vam parlar sobre adverbis que es fan servir en català i lígur per expressar el que es fa ràpidament o abans del previst.
  No vam dir res sobre un verb genovès interessant: destrigâse, que és l´equivalent de l´it. sbrigarsi:

   -Ch´a se destrìghe a attrovâlo -E a ô l´attrovià, no v´agitae.
      ( -que s´afanyi a trobar-lo  -el trobarà, no patiu )


 Es tracta per tant de l´equivalent del verb català trigar amb un prefix que li dona el significat contrari, i amb forma reflexiva. Creiem que trigar no existeix (però potser en algun moment ha existit?) en lígur però sí que es troba en vènet. També el trobem als dialectes llombards, on pot tenir significat transitiu: milanès trigà: Fermare. Arrestare. Trattenere; i també intransitiu expressat per la forma pronominal trigase. (vegeu també per exemple aquesta variant: trigàs (mi me trìghi, trigàt) -intr. pron.fermarsi, acquietarsi, sospendere un lavoro per un breve riposo:me só mìga trigàt en tüt el dì = non mi sono fermato in tutto il giorno).
   Aquestes formes reflexives llombardes o la lígur són les més properes al verb llatí originari: el deponent (i per tant ni pròpiament actiu ni passiu) tricari, 'entretenir-se'. Però de fet en català antic el verb podia ser reflexiu i en forma no pronominal tenia significat transitiu (i sembla que en occità aquest continua sent-ne el funcionament); de l´Alcover-Moll:

| 1. intr. (i ant. refl.) Venir o obrar tard. a) absolut, sense complement indicador de l'acció que es fa tard. (..) On més hom viu en est món, més se triga a hom la glòria del altre seggle, Llull Cont. 198, 24. (.. ) || 3. tr. (ant.) Fer que una cosa arribi o s'esdevingui tard. Vos deman aytals hòmens... No m'o triguets, car ja són los mals e'ls dampnatges e les inmundícies en lo món, Llull Sta. Mar. 90
 
  Aquest verb tricari i un derivat popular, aquest sí amb forma activa, *triccare que és d´on poden provenir els verbs transitius (tots dos potser emparentats amb el grec trhix, 'pèl, cabell'), són a la base d´un munt de paraules: les italianes distrigare/districare/strigare (cap de les quals no sembla tenir el sentit temporal del genovès destrigâse), intriga, l´anglès trick, el francès tricher ('fer trampes; verb transitiu a l´origen però que a partir del s. XIX ha passat a ser intransitiu)..
  També en genovès han donat altres mots, alguns amb el corresponent paral.lel en italià:
  -districaeve, a scituaçion chì a derrùa.
 (apanyeu-vos, aquí la situació s´enfonsa)

 -o no se deve intrigâ. O se deve fiâ.
((ell) que no s´hi fiqui. S´ha de refiar)
 

  Tots els exemples genovesos estan extrets d´aquesta comèdia, ambientada en una festa major semblant a les que hem viscut a Catalunya aquests dies (i que se celebra en honor del mateix sant que, per exemple, la de Sants.
   Es tracta d´una obra divertida, plena de col.loquialismes, però amb una trama una mica intricada.  
             

 EDIT 7-5-2014: Trigar (trigà) existeix al menys en els dialectes de ponent, com el de Ventimiglia, amb el significat de 'romandre, ser habitual a un lloc'. I així, per exemple, per dir que hi ha peixos habituals dels fons de la mar Lígur podem dir: i triga inti fundi ligüri (impariamoilventimigliese)