dimecres, 21 de maig de 2014

Batalles i la Gran Guerra

  Fa un temps un "vell genovès", en Zòrzo -Giorgio- Celoria, que col.labora amb l´Acadèmia de la llengua genovesa, ens va enviar un text que vam fer servir per una entrada; l´entrada acabava senyalant la (relativa) semblança entre els dialectes lígurs i els vènets. Ara en Giorgio repren el fil d´aquesta similitud amb un text on parla de llengua però també de moltes altres coses. La capacitat de síntesi d´aquest nostre amic és sorprenent: en unes poques línies trobem lingüística, records i anècdotes personals, i també història regional i universal (i ja sabem que a la història de la humanitat la gran protagonista és la guerra)
Ai tenpi de Repùbliche, i Veneçièn no són mâi vegnûi into Mâ Ligùre, ciutòsto en i Zenéixi ch'èn anæti in cà (câza) de liâtri a sunâli a Curtula e a Chioggia, ma nonostânte a rivalitæ, émmo tante paròlle pægie e ch'àn o mèximo són.
Inti ànni 50 són anæto (Andæto) con di mæ Bàrbi a sciâ in sciô Bondone vixìn a Trénto. Into rifûgio gh'eâ n'âtro gruppo, parlâmo tùtti cianìn, ma sentìmmo domandâ "panètto", se sèmmo isê domandando s'êan Zenéixi, no êan Trentìn e con nostra sorprèiza l'ommo co-a bàrba ch'o s'êa giòu, ne pàiva de conósce da sénpre, o l'êa o fìggio de Cesare Battisti.
En l´època de les Repúbliques, els venecians no van venir mai a la mar lígur, més aviat són els genovesos que vam anar a casa seva a Cortula i Chioggia* a . Però tot i la rivalitat, tenim tantes paraules semblants i que sonen igual.
Als anys 50 vaig anar amb uns oncles a esquiar al mont Bordone** a prop de Trento. Al refugi hi havia un altre grup, parlàvem tots baixet, però vam sentir demanar “panètto”, ens vam alçar preguntant si eren genovesos. No, eren trentins i amb sorpresa nostra l´home de barba que s´havia girat, ens semblava que el coneguéssim de sempre: era el fill de Cesare Battisti***



* i **: Chioggia (al Sud de Venècia) i els Alps, amb Monte Bordone just a l´Oest de Trento:
  File:Villes Alpes.png
   
  a Chioggia i a Curzola (Dalmàcia) van tenir lloc dues famoses batalles entre genovesos i venecians. 
  (afegim que al segle XII ventimigliesos i genovesos lluitaven entre ells però també col.laboraven amb els catalans en la presa de Tortosa; i que dos segles més tard els lígurs lluitaven contra Venetos, Cathalanos et contra quoscumque inimicos et rebelles comunis Ianue)
 
*** Cesare Battisti, nascut el 1875 a Trento quan el Trentino formava part de l´Imperi Austrohongarès, va ser un irredentista italià. Durant la primera guerra mundial, en la qual va lluitar al bàndol italià, fou arrestat per les forces austríaques i condemnat a mort.
  No sentim cap mena de simpatia envers l´irredemptisme italià (en aquest cas concret tampoc una antipatia especial: Battisti va ser socialista i la seva esposa una coneguda opositora al feixisme), però, veient la cara de satisfacció del botxí de Battisti i la dels assitents a l´execució, no podem deixar de pensar en l´estupidesa que ens distingeix com a humans.

dimecres, 7 de maig de 2014

El retorn de Pinocchio

Hem dit alguna vegada que una de les nostres lectures preferides en genovès és aquesta traducció/adaptació de Le avventure di Pinocchio. L´autor, d´un poble del Piemont, amb dialecte de transició piemontès-lígur, ens ha informat avui que estrena web, aquesta, on incorpora un nuovo vocabolario di dialetto piemontese con note glottologiche; que la veritat és que fa molt bona pinta.

dijous, 1 de maig de 2014

Llibre recomanat (II)

La nostra segona recomanació és aquesta:      
   
 
 És un llibre d´articles de Paco Candel sobre la immigració a Barcelona, amb un protagonisme especial pels barris de la ciutat (que abans havien estat barris de l´Hospitalet) que acabarien perdent l´accés al mar. 
 
 Ja vam veure que a l´actual terme municipal de Gènova tres antics municipis independents (d´est a oest Sàn Pê d’Ænn-a, CornigénSestri Ponente; ara sembla que els nuclis més a ponent també podrien veure´s afectats) van patir la mateixa (dis)sort. De fet algunes de les obres d´ampliació del port de Barcelona van començar en paral.lel a les de Gènova:

És l'època [començaments del segle XX] del creixement dels principals ports del món. A la vegada que Barcelona ampliava el port amb els molls d'Espanya, Barcelona, Ponent i Contradic, Marsella ho feia amb les dàrsenes de la «Joliette» i «National» i Gènova amb els molls i dàrsenes de la «Lanterna» i «Sampierdarena».

 Curiosament les zones on els ciutadans/es han vist bloquejat l´accés al litoral han acabat recuperant el nom de Marina.

  Fem nostres les paraules d´un blogaire que escriu sobre els nostres barris:
  És aquesta la gran tragèdia de la Marina, un dels barris més mariners de la ciutat, però que ja no té accés a la platja. Barcelona la va fer desaparèixer als anys 1960 per ampliar el seu port. Cada cop que volen anar a la platja, els habitants de la colònia (..) han d’agafar el metro per anar a la Barceloneta o les rodalies per anar al Prat. 
 Potser és una utopia,però crec que algun dia s’haurà de restaurar almenys una part de la platja perduda de la Marina.