divendres, 20 de juny de 2014

Ple com un ou

 Text (i nota) extrets de la web de la cumpagniadiventimigliusi:
[l´expressió] cin cume in övu (..) può calzare per un locale pubblico zeppo di gente oppure per un ubriaco gonfio di vino4  
4)(..) difficilmente, si potrebbe immaginare qualcosa di più completamente saturo dell’uovo. Ma la curiosità di questa immagine è anche un’altra, di carattere prettamente filologico: se noi ci spostiamo linguisticamente verso oriente, la ritroviamo tale e quale nel dialetto milanese el teater l´è pien còme òn oeuv! se invertiamo direzione e ci spingiamo a occidente, ci imbattiamo nel catalano estar pie com un ou

Deixant de banda el petit error (*pie en comptes de ple) el text és molt interessant. Podem trobar altres paral.lelismes entre lígur i català, en el cas que sigui la panxa el que està ple; vegem-ne un parell: 

  • les comparacions amb peixos, com el lluç (l´exemple és castellonenc):
la boteruda panxa del peix (..) ha fet que al Grau es diga "estic fart com un lluç" quan algú ha menjat més del compte. Els nostres peixos


 en aquest exemple lígur, la comparació es fa amb el rap: A poula budego o budega a l'è de longo usâ pe dï unna personn-a grassa.  Un altre exemple, aquí.

(Aquí un exemple provençal,que va en la direcció contrària: Bacala:(..)du provençal bacalaù, merluche (..). On l'utilise (..) pour signaler la maigreur (..) <<Depuis qu'elle a été malade,c'est un vrai bacala>>). Passa el mateix amb el Stoquefiche, que en provençal i en alguns dialectes italians designa quelqu´un de maigre . En genovès només coneixem l´expressió Esse reddeno comme o stocchefiscio; reddeno vol dir 'tibat' -cfr. francès 'raide' -)

 Immaggine:Seeteufel mit aushängender Lampe.jpg

  •   els lígurs també 'tasten' i, sobretot, es poden donar a la disbauxa:
 (..)qualcuno potrebbe (..) desbauciàsse: gozzovigliare o mangiare con ingordigia (..)Per assaggiare si usa atastà1, quando si tratta di cibo solido (..)
Nel corso di una bisboccia:
desbàuciu, qualcuno può inguràsse: mangiare in velocità, fino ad ingozzarsi (..) u mangià

  Al voltant de la paraula disbauxa podem veure que el que segons el diccionari Alcover és remarcable en el cas català també s´aplica al cas lígur:
  ETIM.: del fr. débauche, mat. sign., segons Spitzer. És sorprenent que la forma catalana conservi el prefix dis- (que la francesa mostra convertit en de-) i la pronúncia diftongal de au. Aquests detalls semblen indicar que el préstec del mot francès al català és molt antic, i en canvi existeix la circumstància que no es troba en català cap document de disbauxa anterior al segle XIX.

   Si la disbauxa fa honor al seu nom, qui hi participa acabarà mamat, ple d´alcohol (cin cume un övu, com hem vist a l´inici); en lígur borratxo es diu cioco o imbraego. 

 Si fem cas dels resultats de la web del projecte Vivaldi, la primera paraula sembla més habitual al ponent de la Ligúria. En tot cas l´extensió geogràfica del mot és considerable, de manera que el trobem també per exemple al Piemont i la Llombardia: inoblidable l´orquestra de borratxos, l´urchestra de ciuchèe, del cantautor llombard Davide Van de Sfroos. 

 
És si fa no fa el mateix sentit lúdic que ha generat la creació al Friül d´una xarxa social anomenada Facecjoc.

(Cioco podria provenir de l´occità chuc: 'suc', de la qual deriva chucar, 'xuclar', i en francès regional tchuquer  'beure molt'; el problema és que el so occità [y] no té equivalència sonora en les variants italianes de la paraula. En relació a aquesta qüestió vegeu aquest fil d´un forum italià, amb participació de dos experts en dialectologia lígur i d´un infiltrat català)

   En aquest text que enganxem a continuació, extret de la web Impariamoilventimigliese, veiem totes dues variants:
 U nome d’u pesciu imbriagu u gh’arriva da a longhessa, föra d’u cumüne, d’i rai liberi d’ê sou ařete d’u peitu.Desganciau d’â re,u se bugia brandandu cume in ciucu (Ubriaco. Il nome è dato a questo pesce per l’eccessiva lunghezza dei raggi liberi delle pinne pettorali. Liberato dalla rete,si muove oscillando come un ubriaco)
Chelidonichthys lastoviza Croazia.jpg El borratxo (o gallineta o lluerna)



 1-Aquest verb es fa servir també per mostrar incredulitat i perplexitat en l´expressió m´atasto se ghe son: 'no m´ho puc creure'. A l´altra banda de la frontera, a Menton, amb parla de transició entre lígur i provençal, fan (feien) servir el verb 'tocar' en una expressió gairebé idèntica (en aquest relat, un moribund que no té ni un ral vol enredar un notari fent veure que té grans possessions: -Scià scrive, sciù nutari, scià scrive. A mun figl’ Giausè,üna vigna, ver de Guarbi. -Una vigna ver de Guarbi? -U nutari se toca s’y es.